Diari de procés

La recerca que m’ha donat el repte 1 trobo que ha sigut molt positiu alhora de descobrir com la gent ha pogut pensar en coses en les que no havia posat atenció com per exemple la investigació que he rellegit del.able. Aquesta recerca parteix d’una observació aparentment senzilla la manera com mirem el món i com el món ens mira. En un entorn hiperestimulat com el nostre, marcat per la sobreexposició constant a imatges i significats, la mirada ha deixat de ser un acte natural. Ens trobem sovint fascinats en allò que observem una obra d’art, un paisatge, una persona desconeguda al carrer però sense parar-nos a pensar com és aquesta mirada, des d’on neix, i quins filtres culturals, emocionals i visuals la modelen. Inspirat per la frase de Goethe “La dificultat de conjugar idea i experiència resulta un gran obstacle en tota investigació de la Natura”, m’interessa explorar què passa quan deixem de buscar sempre un significat darrere de tot el que veiem i ens obrim, simplement, a la contemplació. Aquesta recerca vol qüestionar la necessitat d’interpretar-ho tot, especialment quan ens relacionem amb la natura o amb imatges que no necessàriament reclamen una lectura simbòlica. Com podem reaprendre a mirar, sense imposar-hi sempre una narrativa? A partir d’aquesta pregunta, s’obre un camí on l’art ja no és només representació, sinó espai viu de recerca, com defensa Gerard Vilar, i on la mirada com a pràctica i com a experiència es converteix en el punt de partida d’un coneixement visual i sensorial que no busca concloure, sinó obrir la mirada a noves oportunitats.