M’adono que el que més m’ha marcat no és només el contingut teòric, sinó la manera com la recerca artística posa a la vista moltes de les lògiques que veig en el món polític actual. Mentre que la política sovint ens categoritza, ens separa i ens converteix en grups amb fronteres rígides com si fos més important diferenciar-nos que no pas entendre’ns, la recerca artística que hem estat treballant apunta just en la direcció contrària.

Les lectures de Villaplana i els projectes col·lectius com Subtramas o Basurama m’han fet veure que el coneixement no és un territori de propietat privada, sinó un espai compartit que només existeix quan hi presència mútua.

Durant el procés he notat que el meu interès per la dimensió social de la investigació no és casual. Té a veure amb una necessitat personal de contradir aquella tendència política que ens vol fragmentats, en competència constant, defensant interessos minúsculs en lloc de construir alguna cosa en comú. Per això també he buscat algú per fer el manifest que compartís aquesta manera de mirar: volia que el mateix acte de treballar plegats fos coherent amb el que estàvem defensant.

El diari de procés m’ha ajudat a entendre que un manifest de recerca artística no és només un text; és una posició. És a dir d’on parlo, amb qui vull caminar i quines formes de relació vull defensar. I, en el meu cas, això implica reivindicar maneres de pensar i crear que ens acostin en comptes d’allunyar-nos, que trenquin la lògica divisòria que massa sovint domina el discurs sociopolitic que em tira enrere.

Crec que la recerca artística, tal com l’hem treballat dona una oportunitat per construir coneixement de manera col·lectiva. Poder la meva idea de la investigació era molt individualista però acceptar que no arribes a tot trobo que és el repte més gran, i que una má enriquidora en qualsevol projecte ajuda a pensar diferent.

He escollit la perspectiva “a través de l’art” per fer fer aquesta cartografia, que vol dir investigar fent art, no pensant primer i creant després. És un tipus de recerca on les imatges i les relacions ens ajuden a descobrir coses que no sortirien amb mètodes acadèmics tradicionals.Aquesta idea connecta amb la crítica que fa Virginia Villaplana en el seu text sobre la investigació extradisciplinar. Ella explica que l’acadèmia decideix sovint què és coneixement i què no, i deixa fora tot allò que no encaixa en les seves normes. Investigar a través de l’art vol dir trencar aquests límits i acceptar que també es pot aprendre des del cos, l’afecte, la intuïció, la pràctica i els marges.

El projecte Xoxo Clown Show és un bon exemple d’això. En aquest cas, el clown, el drag king, la monstruositat i l’humor obscè no són decoració, sinó que són la investigació mateixa. Les escenes fan aparèixer preguntes, el cos crea teoria i la performance mostra com funcionen el gènere i el poder. Això és “pensar a través de l’art”.

Villaplana defensa que l’art no és només un objecte per mirar o analitzar, sinó una manera de generar coneixement. Per això parla d’una recerca “extradisciplinar”: que barreja art amb ciències socials, educació, comunicació i treball comunitari. En aquest tipus d’investigació és molt important col·laborar, compartir experiències i construir coneixement amb altres persones.També recupera les pedagogies feministes, que valoren la unió entre teoria i pràctica, el paper del cos i la memòria, i la necessitat de crear espais oberts i crítics on tothom pugui expressar-se amb la seva pròpia veu i imatges. Això inclou treballar amb comunitats vulnerables i buscar noves formes de representar la realitat.

Projectes com Subtramas mostren que l’art pot ser una eina per explorar problemes clàssics com la societat o la educació i fins i tot per generar canvis reals en les comunitats.

En resum, investigar a través de l’art per mí vol dir deixar que el procés creatiu generi un aprenentatge i donar importància als que qui com de cadascu ajudantnos a treballar de manera col·laborativa entre disciplines obrint-nos a tenir una actitud crítica i qüestionar les estructures de poder.

Així, la investigació artística no vol copiar els mètodes de les ciències, sinó oferir una altra manera de pensar més amplia i més precisa amb la crítica. L’art l’hem de utilitzar també com una eina de la qual ens hem de nutrir no només a nivell artístic.
Treure el suc d’alló que no coneixem.

Seguim!